En el segle 20 va aparèixer una nova forma de fer art caracteritzada per l'eliminació de la figura i de la representació de la naturalesa. Els pintors no estaven especialment interessats en contar cap història, ni copiar l'aspecte de les coses o de les persones. Es van proposar pintar formes i colors que suggerien alguna cosa a l'espectador i/o al mateix creador.
El viatge a través de les formes i els colors era un passeig per les emocions provocades per les seves combinacions, tendències, forces. Aquest art pretenia simplement provocar impressions sensorials, a l'espera que l'espectador es convertira en una caixa de resonància emocional activada per la combinació de les formes percebudes, la reflexió intel·lectual, la pròpia història personal I l'estat d'ànim del moment.
Hui sabem que l'art abstracte no preten, aparentment, contar cap història, ni cap relat, ni té la intenció de defensar cap ideologia religiosa, social o política. Una obra abstracta és el que és, amb les seues qualitats estétiques i materials, com a única bandera. És només allò que es mostra com a forma, color i harmonia, més o menys equilibrada que exigeix de l'espectador un estat de contemplació en que a través del propi gust estétic i la degustació de les qualitats formals es produeix la comunicació significativa amb l'obra i amb l'autor.
No hi ha res més, ni res menys.
Però, hi ha obres abstractes millors i pitjors? Sí, hi ha obres millors i pitjors, artístes més interessants o de millor qualitat i artistes més mediocres. Tanmateix, com en tot art, sembla difícil establir conceptualment els aspectes o criteris per decidir en relació a aquesta qüestió, llevat d'algunes idees generals o conceptes genèrics com els d’harmonia, equilibri, unitat, diversitat, simetria, ordre, joc, capacitat de sorpresa, capacitat de seducció, que poden ajudar a explicar la qualificació que puguem fer de les obres.
Ara bé, sempre serà cert que l'experiencia de l'espectador, amb un gust estètic cultivat, madur i entrenat, és necessari per poder identificar una bona obra d'art abstract. Aquest gust es pot educar només a través d'un coneixement de l'art recent, els dels darrers cent anys per exemple, i una contemplació períodica de l'art contemporani que permeta conèixer què estan fent els artístes del moment i què forma part de la pròpia època.
Aquesta sensibilitat estètica o gust es pot educar provant, tastant l'art, com qui educa el seu paladar per degustar vins o paelles. Cal educar en sentir sensacions, en captar, ordre, estructures, formes, matisos, ritmes, colors, és a dir, en tot allò que hi pot ser en una obra d'art i que puga pertanyer a l'àmbit de la percepció. A més, l’art, en presentar-se a la sensibilitat i als sentits, pot provocar la interpretació d’un sentit o significat del tal manera que és necessari entrenar-se també en la seua comprensió. Els humans no només sentim i percibim, sinò que, a més, donem un significat a les creacions humanes, a causa de que són humanes, de tal manera que través d'elles, podem retrobar l'experiència humana, el sentit de la vida, la nostra cosmovisió, o qualsevol altre significat emocional. Per gaudir de les obres de Jackson Pollock o de Marc Rothko cal descobrir en elles les emocions i sentiments que poden induir en l’espectador, cal intuir els motius, raons i espectatives de l'artísta, i fins i tot, cal saber què espera l'autor de l'espectador, què vol que es faça davant la contemplació de la seua obra, per aprendre a fer-ho (o al menys intentar-ho).
Per tant, decidir sobre art abstracte de qualitat, depén, a més de l'entrenament del gust envers les qualitats estètiques o formals de l'obra, del coneixement necessari per interpretar el significat suggerit, dels significats que el context, social, cultural, econòmic, polític i humà li confereixen i que es mostren conjuntament amb la fruïció estètica de la seua forma i color. Ací, de nou, l'entrenament, l'aprenentatge, el pensament i la reflexió personal són condicions necessàries per destriar adequadament entre el bo i el dolent, entre el que millor expressa i suggereix i aquell que diu ben poc i mal.
Escribir comentario